Conferència RMS (II)

Abans d'ahir (com passa el temps!!!) vaig assistir a la conferència inaugural d'en Richard Stallman[en] a la Free Knowledge Free Technology al Palau de Congressos de Barcelona. Quan començava no m'imaginava el que acabaria veient. Primer ens va fer una advertència sobre els passos que estava seguint el govern espanyol respecte el Programari Lliure. Va fer-nos una analogia entre Programari Lliure i les receptes de cuina. De com ens rebel·laríem si algú ens obligues a pagar per fer una paella i que no poguéssim de cap manera canviar els ingredients sense demanar-los permís (si es que ens deixaven). Això mateix és el que passa amb el Programari Lliure. Ens va advertir de que ara hi ha moviments endegats per empresses que ens portaran a un escenari que ens impedira deixar-nos llibre entre nosaltres. No podrem demanar llibres a la biblioteca, etc. Com es pot fer això ? Fent servir uns e-books que no fan servir arxius de codi obert. Sempre hauràs de pagar el peatge a determinades companyies (va anomenar Amazon i Sony). Ens va recordar que el Programari Lliure per ser de veritat lliure no ha d'anar acompanyat de manuals també lliures. Si no es sap com es fa servir el programari no serveix per res. Va recordar el DRM[en] i la campanya endegada contra els reproductors MP3 que l'incorporen i que s'anomena Defective by Design[en]. Es va comentar que la prohibició de compartir música per part del govern era un ultratge (paraules textuals) Comparar els estudiants amb drogodependents i les empresses de programari privatiu com a camells que ofereixen les primeres dosis a preu baix (programari per l'escola) i que quan et tenen enganxat te la cobren cara (en el treball a l'empresa) Va dedicar un moment per a recordar com col·laborar amb la Free Software Foundation[en] (donacions i altres maneres). Uns dels moments més curiosos i que més em va sorprendre va ser quan va subhastar un exemplar del llibre que recull els seus assajos que va arribar als 120 euros després d'una "batalla" aferrissada. Després d'això va aparèixer l'ater-ego del RMS (vaig aconseguir fer una foto encara que de molt lluny i amb una càmera no gaire bona) pertanyent a l'esglesia de l'EMACS i venia acompanyada d'una verge (encara no iniciada en l'us de l'EMACS) tot molt simbòlic.


Un cop acabat va arribar el torn de les preguntes (quan va haver acabat de respondre va reconèixer que no s'havia trobat una platea tan hostil (textualment)) Li van demanar com es podien guanyar la vida els programadors en el mon del Programari Lliure si no es podia cobrar per la feina de programar. Ell va dir que el model de negoci actual hauria de desaparèixer i que era el millor que podia passar que si es perdien llocs de feina ja es crearien d'altres. Els programadors haurien de treballar en adaptar i especialitzar els programes. Opinava que actualment la riquesa està massa concentrada i que ajudaria a repartir-la. Hi va haver una discussió sobre la diferencia entre el Open Source i el Programari Lliure. Ell va qualificar el Open Source com una opció amoral de la problemàtica entre el Programari Lliure i el Programari Privatiu. Es va plantejar una analogia entre la creació de software i la creació de medicines. I es va dir que les medicines mal fetes podien matar si qualsevol en podés fer (com el programari). Es va comentar que el Programari Lliure si estava mal fet, i s'utilitzava en un avió podia matar a gent com ho podien fer les medicines. En RMS va dir que el Programari Lliure s'havia de testejar per una persona que s'en responsabilitzes i que fins i tot si estava mal fet es podia corregir pel fet de ser programaria lliure i poder accedir al codi font. Va haver-hi comentaris sobre com es feia la redistribució del Programari Lliure i es van comentar les llicències del Creative Commons[en]. Algunes d'elles no compatibles amb la filosofia del Programari Lliure. Increible de principi a fi. Si tinc ocasió tornaré a veure alguna altra conferència d'aquest fenomen.

Gordinho

Jo no se com aniran les coses a partir d'ara.

Si ja em sabia greu les últimes dues temporades del "Gordinho" en que no s'ha comportat com un professional (entenc que tinguis critiques pero si et comportes com un professional la gent t'acaba respectant com a tal, Raul al Madrid ha tingut temporades així) més em sabrà greu que ara que arriba al Milan es posi a treballar com un negre i faci una temporada estratosfèrica.

Conferència RMS

Avui he pogut assistir a la conferència d'inici de la Free Knowledge Free Technology que ens ha delectat en Richard Stallman[en].

Fa unes quantes hores i encara estic impressionat per la intensitat amb que defensava les seves idees aquest personatge (amb lletres majúscules).

Espero demà poder fer una entrada explicant com han anat les coses.

Vaga ?

Com he llegit en alguns dels meus blocs habituals aixo no és una vaga ni en la definició ni en la execució.

Una vaga queda en segon pla quan afecta a la vida quotidiana. El govern ha d'assegurar els bens bàsics.

Realment aixo es vivim és una imposició i no una vaga. A part de la quantitat de delinqüents que es disfressen de vaguistes.

Ja comencen a tancar comerços per culpa d'aquesta "vaga" com a mostra 2 botons que vaig capturar amb el mòbil (sento la qualitat de la segona imatge pero el text indicava que ja no tenien carburant).

La Bella i la Bèstia

Fa uns mesos vaig escoltar les "declaracions/arenga" de Joan Laporta i de sobte vaig sorprendrem.
Notava un cert dejavu en el que deia el president i rebuscant a la memòria vaig veure un paral·lelisme entre Jan i el "pecident".

Ara acabo d'escoltar la declaració institucional del president Jan i torno a trobar-me igual em recorda al "pecident"

Frases com: "quan vam agafar el club estava molt malament i ara esta bé i el deixarem millor pel proper president" em recorden les comparación que feien el Josep Lluis fa uns anys en diversos aspectes (economics, socials,...)
També hi ha la ceguesa de no veure que no hi ha "pau social"

Em sembla que el poder els transforma en la bèstia contra la que en un principi volien lluitar.

Molt trist no saber retirar-se a temps. Seria recordat com el president de la segona Champions.
Ja veurem com acabarà.

Ovelles Negres

Últimament sembla que està de moda el tema de les ovelles negres.

Al Barça per les declaracions del Jose Edmilson que encara cap altre jugador ha desmentit. A cap jugador de la resta de la plantilla li han agradat les declaracions però cap d'ells ha desmentit el que diu.
No es comparable amb el "problema" d'Etoo a Vilafranca que va ser una escalfada. Sembla que aquestes declaracions són reflexionades i gens vehements.

Més ovelles negres hem trobat al judici per la crema de les fotos del Monarca Espanyol. De nou un jutge vulnera el dret d'un ciutadà a parlar en la seva llengua.
He sentit a alguna emissora de radio que existeix la llei que només es te dret a parlar en la comunitat autònoma. Estic segur que la llei dirà això però és clar que si estàs a un jutjat de fora de la teva "comunitat" com els que hi ha a la teva comunicat no pots parlar en la teva llengua, però d'Audiència Nacional només hi ha una en tot l'Estat, això significa que no tindrem la oportunitat de fer servir la nostra llengua mai.

Cada vegada tinc menys clar el tema de la llengua co-oficial. De fet hi ha una llengua de primera i una altra de segona encara que ens faci mal. No podem comparar la nostra situació amb la de Bèlgica, tan de bo. Allà les llengües tenen la mateixa importància i el mateix tractament.

El pitjor és que ningú no reacciona quan es vulneren els drets.

Tot plegat molt penós.

Diagnostic Barça

Tornem a estar igual que l'any passat.

La suposada millora de les últimes setmanes només és un miratge provocat per haver marcat en els primers 5 minuts i jugar a favor de resultat.

En la meva modesta opinió hi ha una serie de factors que es repeteixen desde la temporada passada:

1) L'entrenador no s'atreveix a fer canvis o els fa tard.

2) L'entrenador no és valent per fer jugar els millors jugadors sino que juguen els que tenen més pes al vestidor.

3) Ronaldinho no està bé en atac (al contrari que els seus millors moments) i es un zero a l'esquerra en defensa (com sempre).

4) Les lesions ens persegueixen encara que no estic en condicions d'afirmar que hi hagi algún culpable.

En definitiva, si el Barça no espavila li pot complicar la vida qualsevol equip. I si us plau, que es recuperi en Toure.

Paper Mullat

Contínuament rebem impactes que ens indiquen que les lleis en aquest Estat només són paper mullat

La jutgessa del judici per la mort a la Patum del jove Josep Maria Isanta ha decidit que un dels testimonis no podia exercir el seu dret a declarar en català. No importa que existeixin lleis que atorguen el dret a poder declarar en català (paper mullat)
La jutgessa sap que les institucions no apliquen les sancions als jutges que es salten les lleis lingüístiques (més paper mullat).

El Ministre de Cultura, César Antonio Molina, ja ha indicat que el retorn dels "Papers de Salamanca" necessita unes condicions i que fins que no existeixin no seran traslladats, o sigui, donar llargues per no complir amb la llei per que ara no interessa electoralment (més paper mullat).

Altra cosa que també és paper mullat és l'Estatut de Catalunya, i no em refereixo al que es va aprovar el 2006, sino al de l'any 1979. Els pressupostos de l'Estat mai han complert amb el que diu l'Estatut.

Això si, quan els interessa s'aplica la llei al peu de la lletra.

No s'han d'estranyar llavors quan els ciutadans decidim no complir amb la llei cremant uns paperets.

PD: La Generalitat de Catalunya també demostra que les normes són també paper mullat quan val més la opinió d'uns pares sobre les normes d'una escola. L'argumentació és delirant: preval més l'escolarització que portar mocador, doncs la nena ha estat temps sense anar a la escola per que els companys es burlaven d'ella. No era en aquell moment també important la escolarització ?

A més els pares deien que era la nena qui volia dur el mocador però es plantejaven marxar si no se li permetia portar mocador. Qui dona més importància al mocador, la nena o els pares ?

Apunts sobre el Barça

Fa temps que no comento el tema Barça per que no sentia la necessitat de fer-ho.

Ara mateix tinc unes quantes reflexions que tinc ganes d'expressar.

• Els jugadors del Barça tornen a tenir les ganes que els van fer campions.

• Tenim un jugadors que és un fora de serie: Leo Messi. Ara la clau es saber si som capaços de guanyar quan ell no estigui en forma.

• Hem de demostrar que sabem guanyar fora de casa.

• Hem de demostrar també que sabem remuntar els partits.
  

• Hem de vigilar per que sembla que la tendència és la de l'any passat. Un Barça que va molt bé (al principi de la temporada) i un Madrid que va aguantant jugant malament (com avui amb el Betis). El Barça no ha de deixar de "matxacar" la lliga.

Oració

Preguem per aquelles idees per plasmar en el blog pero que mai van ser escrites.

Descansin en pau en el cel dels posts.

Noticia important!!!!!!

Encara que fa temps que la conec no sabia si publicar aquesta noticia que és tan important per a mi.
D'aquí a uns mesos juntament amb la meva dona serem pares del nostre primer fill/filla encara no sabem.

Demà (millor dit, d'aquí a poques hores) tindrem una ecografia (per segons qui una "coreografia" ;)
i esperem desvetllar el misteri. Un misteri que es relativament important però que ens fa gracia saber.

Suposo que en uns dies faré una entrada amb el resultat i amb més dades del meu "cigronet".

El Senyor dels Anells - Nova Visió

Avui m'he convençut (llegint la teoria d'un iluminat) que qualsevol historia depenent de l'enfoc que es faci pot variar totalment la seva interpretació.

Llegeixo via Meneame.net[es] un nou destí per l'anell de poder, sempre en mans de Gandalf de principi a fi. El viatge que realment ens expliquen és un esquer.

Començo a replantejar-me la resta de llibres que he llegit durant la meva vida.

Comunitat P2P

Suposo que tots us haureu preguntat qui són aquests "Robin Hood" que graven les pel·licules als cinemes per penjar-les a les web p2p.

Llegeixo un post mitjançant Meneame[es] que explica que hi ha uns grups underground que es dediquen a aquestes coses.

M'ha sorprés veure que tot és més altruista del que podíem esperar. Llarga vida al P2P que ens permet accedir a certa informació-cultura-oci al que d'altra manera no podríem ni "olorar"

Meme encomenat

Em temo que l'altre dia vaig veure a la tele una pràctica de Flickr que jo mateix iniciaré.
Fa fotografies de números en ordre ascendent.
Encara no he fet la primera foto pero vull deixar clares unes quantes coses. Els números no els generaré jo mateix, ni faré que ningú no els generi. Me'ls hauré de trobar per carrer, per casa, a la feina,...
Aniré posant els links aquí i aniré penjant les fotos a Flickr.
"La clave está en los números"

Wii, increïble interficie d'usuari

Acabo de veure al blog de Kirai un video de com es manega un joc de Bola de Drac amb la Nintendo Wii.

Increïble, per fer segons quins atacs s'ha de fer moviments amb les mans, orientar els comandaments en angles diferents. Semblava com si tu mateix reproduissis el mateix moviment del personatge.
Aquí teniu el video, com diu ell, a partir del 3er minut és la part més interessant.

Ocell Perfecte Imitador

M'ha "arribat per l'internet", com deia un personatge d'Alfons Arús, un video d'un ocell que imita perfectament la resta d'ocells i sorolls del bosc, fins i tot els més insospitats.

Futbol italià i Tour de France

Com vaig prometre a l'últim post avui comentaré les sancions al futbol italià.

La veritat és que m'ha decebut la gran rebaixa que ha sofert la sentència en general sobre els equips implicats i sobretot al Milan. No m'entra al cap que un equip que ha comes aquest frau (demostrat perque ha sigut sancionat) tingui el premi de jugar competició europea.

Podreu pensar que li tinc una especial mania al Milan o que no vull veure aquest equip enfrontant-se al Barça. No és aquest el motiu, només penso en els clubs que han estat perjudicats pel Milan.
Els clubs que no han pogut guanyar els partits que es mereixien. Els clubs que no han pogut jugar competicions europees per culpa del Milan i els altres implicats.
D'aquests ningú no es recorda.
Parlant dels oblidats, ahir vaig escoltar per la radio unes declaracions que feia el segon classificat al Tour de France i que m'han deixat de pedra. Semblava resignat, deia que guanyar el Tour de la manera que ho faria si es demostrava el doping no li agradava. Que ell no havia pogut disfrutar del podi de Paris.
La meva opinió es que hauria d'estar molt cabrejat amb aquest "timador" (si es demostra que s'ha dopat)

Com estic escoltant ara mateix a la radio a partir d'ara es dubtarà de tots els resultats a tots els esports.

PD: El meu equip de hattrick ha quedat campio de la IX divisió. L'any que ve tindré una lluita més dura per mantenir la categoria.

Eto'o, Laporta i el futbol italià

Fa dies que volia comentar la iniciativa de l'Eto'o d'arribar una setmana més tard. Encara que no ho sembli és una decissio molt valenta i arriscada. Si les coses no li van be al principi de la temporada tothom li recordara que va arribar tard i de retruc Rijkjaard es veurà afectat per haver permés aquest comportament.
La meva opinió és que aquest comportament indica una arrogància molt gran per part del jugador, potser una confiança molt gran en ell mateix pero ho pot pagar.

Un altre que s'ha empeltat del comportament arrogant ha sigut el president del Barça, Joan Laporta. Desde el principi del seu mandat ha "governat" el club com els reis absolutistes de la França anterior a la revolució francesa. Governava per al soci peró sense el soci.
A part dels problemes externs, que s'ha buscat ell solet, ha generat certs problemes a socis de la entitat. Els socis s'han queixat i li han demanat solucions i la resposta ha sigut el silenci més absolut.


Em queda al tinter parlar sobre la justicia al futbol italià, peró tinc massa son i ho deixo per la propera ocasió.

Estil RMCF

Ultimament estic observant la "evolució" del Real Madrid: les seves eleccions, els seus escandols, el seu nou president,...
Cada cop estava una mica més preocupat perque semblava que començaven a fer algunes coses bé.

Pero ahir vaig veure per la tele la nova equipació del RM i vaig veure que segueixen amb la mateixa filosofia de superioritat. Han posat el logotip amb que la FIFA els va distingir com a millor club del segle XX.
Sembla com si li diguessin a la resta d'equips que ells són superiors. Aixó per si sol no és res pero marca com comencen les coses en aquest "nou" RM.

Actualització:
L'estil italia-llatí ataca de nou. La sanció exemplar als equips italians que van comprar partits en temporades passades sembla que al final tot quedarà en paper mullat, van allargant la sentècia, sembla que vulguin que vagi perdent interés mediatic per passar de puntetes sobre el tema.

Un any més vell

Sembla mentida pero aquest any em sento més vell que altres anys després de complir anys.
Amb 33 em sentia jove pero ara 34 és estar a un pas dels 35. Buuuuffff 35.

Espero anar-me convencent que encara tinc molta corda ;)