Paper Mullat

Contínuament rebem impactes que ens indiquen que les lleis en aquest Estat només són paper mullat

La jutgessa del judici per la mort a la Patum del jove Josep Maria Isanta ha decidit que un dels testimonis no podia exercir el seu dret a declarar en català. No importa que existeixin lleis que atorguen el dret a poder declarar en català (paper mullat)
La jutgessa sap que les institucions no apliquen les sancions als jutges que es salten les lleis lingüístiques (més paper mullat).

El Ministre de Cultura, César Antonio Molina, ja ha indicat que el retorn dels "Papers de Salamanca" necessita unes condicions i que fins que no existeixin no seran traslladats, o sigui, donar llargues per no complir amb la llei per que ara no interessa electoralment (més paper mullat).

Altra cosa que també és paper mullat és l'Estatut de Catalunya, i no em refereixo al que es va aprovar el 2006, sino al de l'any 1979. Els pressupostos de l'Estat mai han complert amb el que diu l'Estatut.

Això si, quan els interessa s'aplica la llei al peu de la lletra.

No s'han d'estranyar llavors quan els ciutadans decidim no complir amb la llei cremant uns paperets.

PD: La Generalitat de Catalunya també demostra que les normes són també paper mullat quan val més la opinió d'uns pares sobre les normes d'una escola. L'argumentació és delirant: preval més l'escolarització que portar mocador, doncs la nena ha estat temps sense anar a la escola per que els companys es burlaven d'ella. No era en aquell moment també important la escolarització ?

A més els pares deien que era la nena qui volia dur el mocador però es plantejaven marxar si no se li permetia portar mocador. Qui dona més importància al mocador, la nena o els pares ?