Futbol italià i Tour de France

Com vaig prometre a l'últim post avui comentaré les sancions al futbol italià.

La veritat és que m'ha decebut la gran rebaixa que ha sofert la sentència en general sobre els equips implicats i sobretot al Milan. No m'entra al cap que un equip que ha comes aquest frau (demostrat perque ha sigut sancionat) tingui el premi de jugar competició europea.

Podreu pensar que li tinc una especial mania al Milan o que no vull veure aquest equip enfrontant-se al Barça. No és aquest el motiu, només penso en els clubs que han estat perjudicats pel Milan.
Els clubs que no han pogut guanyar els partits que es mereixien. Els clubs que no han pogut jugar competicions europees per culpa del Milan i els altres implicats.
D'aquests ningú no es recorda.
Parlant dels oblidats, ahir vaig escoltar per la radio unes declaracions que feia el segon classificat al Tour de France i que m'han deixat de pedra. Semblava resignat, deia que guanyar el Tour de la manera que ho faria si es demostrava el doping no li agradava. Que ell no havia pogut disfrutar del podi de Paris.
La meva opinió es que hauria d'estar molt cabrejat amb aquest "timador" (si es demostra que s'ha dopat)

Com estic escoltant ara mateix a la radio a partir d'ara es dubtarà de tots els resultats a tots els esports.

PD: El meu equip de hattrick ha quedat campio de la IX divisió. L'any que ve tindré una lluita més dura per mantenir la categoria.

Eto'o, Laporta i el futbol italià

Fa dies que volia comentar la iniciativa de l'Eto'o d'arribar una setmana més tard. Encara que no ho sembli és una decissio molt valenta i arriscada. Si les coses no li van be al principi de la temporada tothom li recordara que va arribar tard i de retruc Rijkjaard es veurà afectat per haver permés aquest comportament.
La meva opinió és que aquest comportament indica una arrogància molt gran per part del jugador, potser una confiança molt gran en ell mateix pero ho pot pagar.

Un altre que s'ha empeltat del comportament arrogant ha sigut el president del Barça, Joan Laporta. Desde el principi del seu mandat ha "governat" el club com els reis absolutistes de la França anterior a la revolució francesa. Governava per al soci peró sense el soci.
A part dels problemes externs, que s'ha buscat ell solet, ha generat certs problemes a socis de la entitat. Els socis s'han queixat i li han demanat solucions i la resposta ha sigut el silenci més absolut.


Em queda al tinter parlar sobre la justicia al futbol italià, peró tinc massa son i ho deixo per la propera ocasió.

Estil RMCF

Ultimament estic observant la "evolució" del Real Madrid: les seves eleccions, els seus escandols, el seu nou president,...
Cada cop estava una mica més preocupat perque semblava que començaven a fer algunes coses bé.

Pero ahir vaig veure per la tele la nova equipació del RM i vaig veure que segueixen amb la mateixa filosofia de superioritat. Han posat el logotip amb que la FIFA els va distingir com a millor club del segle XX.
Sembla com si li diguessin a la resta d'equips que ells són superiors. Aixó per si sol no és res pero marca com comencen les coses en aquest "nou" RM.

Actualització:
L'estil italia-llatí ataca de nou. La sanció exemplar als equips italians que van comprar partits en temporades passades sembla que al final tot quedarà en paper mullat, van allargant la sentècia, sembla que vulguin que vagi perdent interés mediatic per passar de puntetes sobre el tema.